Guia sobre certs aspectes legals

1. Què constitueix una agressió denunciable?

Resulta acceptat que quan es parla d'agressió immediatament s'identifica aquesta amb una agressió física, que baix la forma penal de lesió està prevista al Codi Penal. Però una agressió denunciable també pot constituir-la una agressió verbal que revertisca forma penal d'amenaces o inclús d'un delicte contra les llibertats fonamentals i els drets humans.

És important diferenciar que una agressió física pot consistir

GUIA SOBRE CERTS ASPECTES LEGALS

constituir:

• Delicte de lesions : Un delicte de lesions el constituirà una agressió física que menystinga la integritat personal. Aquest delicte està previst de l'article 147 al 156 del CP. El article a aplicar en el cas concret dependrà de l'entitat de la violència exercida i de les seqüeles patides a causa de la mateixa. A efectes pràctics ens interessa saber que encara que la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) no requerisca formalment una part mèdic que acredite la lesió resulta totalment necessari i determinant alhora en la que el jutge ha de decidir si obri un procediment penal o no. El part mèdic resultarà en aquests delictes una prova irrefutable de que el fet s'ha produït i no es tracta d'una denúncia falsa. Per tant és importantíssim en cas de ser víctima d'una agressió física anar immediatament a un centre sanitari per tal que quede acreditat el fet. Les penes que el CP estableix per a les lesions son de presó i multa i oscil·len entre 6 mesos i 12 anys dependent de l'entitat de la lesió i el article penal que s'aplique.

• Falta de lesions : Convé no oblidar que per a les agressions físiques que no arriben a constituir un delicte de lesions, bé perquè la violència exercida ha estat menor, o bé perquè no es troben tipificades en cap dels articles anteriorment citats, poden constituir faltes de lesions. Estan previstes a l'article 617 del CP. Les penes determinades per a la falta de lesions son menors i es tendeix a pensar que no tenen cap valor. Emperò la imputació en un procés penal com a acusat, encara que siga d'una falta suposa un trasbals per a qualsevol persona perquè implica la contractació de serveis legals, que son una pena econòmica implícita, en cas que s'esculla l'opció d'acudir al judici legalment representat, i per altra banda, contra les agressions de caire feixista son una prova de no tindre por. Un costum a denunciar qualsevol atac, per insignificant que siga, sempre que la denuncia duga aparellada un recolzament social exercit de qualsevol plataforma; sense dubte condiciona l'opinió del jutjador i l'opinió dels feixistes perquè denota falta de por i organització. I encara que es pense que la repressió penal en la mateixa sigua mínima pot resultar socialment efectiva i sobretot judicialment a efecte de crear antecedents penals.

Una agressió verbal pot constituir:

• Delicte d'amenaces : Les amenaces estan previstes a l'article 169 del CP, segons aquest es castigarà al que amenaçara amb causar un mal a un individu, a la seua família o a altres persones íntimament vinculades. El mal que s'amenaça ha de constituir delicte d'homicidi, lesions, avortament, contra la llibertat sexual, la intimitat, l'honor, el patrimoni o l'ordre socioeconòmic. I la pena prevista és de presó de 6 mesos a 2 anys, quan l'amenaça no haja estat condicional.

• Falta d'amenaces: L'amenaça lleu també està prevista al CP, a l'article 620 CP, la pena establerta és de multa de 10 a 20 dies, al igual que la falta de lesions és una pena menor, però té els mateixos efectes socials i judicials. La falta d'amenaces presenta una particularitat respecte a la resta de faltes i és que la denúncia dels fets perquè siga perseguible sols la pot fer la persona ofesa, la víctima o el seu representant legal.

Dins de les agressions verbals, és interessant introduir el següent delicte, quan aquesta agressió es conferisca contra grups o associacions, per motius racistes:

• Delicte contra l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques garantides per la constitució : Està previst a l'article 510 CP. Castiga als que provocaren a la discriminació, l'odi o a la violència contra grups o associacions per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, pertanyença dels seus membres a una ètnia o raça, orientació sexual, el seu sexe i malaltia o minusvalidesa. I la pena és de presó d'1 a 3 anys i multa de 6 a 12 mesos.

Quan escoltem una declaració que provoque a la discriminació pels motius que s'estableix a l'article tots podem fer una denúncia per vulneració d'aquest article. En la pràctica una condemna per aquest delicte és difícil perquè la pena que duu aparellada és més elevada que no pas les anteriors i perquè aquest és un delicte polític, i dels delictes polítics, segons es plasma a la praxis judicial sols s'apliquen i es condemnen els de terrorisme. Aquest delicte, juntament amb el de genocidi són en la pràctica de poca aplicació paradoxalment a l'existència de partits, associacions i col·lectius d'extrema dreta que proclamen públicament incitacions a l'odi, bé en manifestacions, bé en els partits de futbol i en definitiva en actes públics.

Des del punt de vista positiu s'ha de dir que també son escasses les denúncies per aquest delicte.

2. Què fer per denunciar una agressió?

Davant una agressió de qualsevol tipus tenim dos procediments diferents per posar-ho en coneixement de l'autoritat judicial: son la denúncia i la querella.

1. La Denúncia

Qui pot fer-la?

Tota persona que presencie la perpetració de qualsevol delicte públic estarà obligada a denunciar-ho , baix pena de multa. Vol dir que no sols la víctima de l'agressió pot denunciar-ho, ho podrà fer tots els testimonis de la mateixa.

Com es fa?

a) Per escrit: Segons estableix l'article 266 de la LECrim la denuncia que es pretenga presentar per escrit haurà d'anar signada bé pel denunciant o bé per qualsevol altra persona a petició del denunciat si aquest no pot. La forma de la denuncia és totalment lliure, de manera que per a interposar-la no cal l'assistència d'advocat. En quant al contingut, en ella haurà de constar els fets ocorreguts, la identificació de la persona que denuncia ( nom, cognoms i adreça a efectes de notificacions judicials i d'investigacions) i a ser possible la identificació de la persona denunciada, si es coneix la identitat.

b) Verbal: Per a fer una denúncia verbal simplement hauràs d'acudir a:

Dependències policials: Policia Nacional, Guàrdia Civil o Policia Local.

Jutjats: A qualsevol dels jutjats d'instrucció o al Ministeri Fiscal.

Sols hauràs de relatar els fets que has presenciat davant un funcionari. Conforme a l'article 267 LECrim, aquest estendrà un acta en la que en forma de declaració constaran totes les notícies que tingues sobre el fet denunciat. Igual que la denúncia escrita, aquest acta haurà obligatòriament de signar-se pel denunciant i si aquest no pot per qualsevol altra persona a petició seua. Aquesta es podrà fer personalment o mitjançant mandatari públic o persona amb poder especial.

c) Quines conseqüències té?

Les conseqüències d'interposar una denúncia variaran depenent de qui la faça. En principi com que els delictes penals són públics amb la posada en coneixement del fet delictiu a l'autoritat judicial i amb la declaració de la teua versió dels fets a les diligències prèvies d'investigació i al judici oral s'acabaria la teua implicació en el cas, perquè el Ministeri Fiscal està obligat a continuar el procediment com a acusador. La pràctica, però, demostra que pel contrari dotar-se d'advocat i procurador i formar part del procés penal en qualitat d'acusació particular ajuda a l'obtenció d'una major condemna i pressiona d'alguna manera la voluntat del jutjador. Per tant si no es disposa de recursos econòmics suficients cal dir que interposar la denúncia sense advocat ni procurador és totalment gratuït.

B. La Querella

A diferència de la denúncia la querella és l'altre mitjà per posar en coneixement de l'autoritat judicial el fet delictiu. És un mitjà que presenta diferències respecte a la denúncia, com són que és obligatòria l'assistència d'advocat i representació de procurador per a interposar-la, i que sols es podrà interposar davant el jutjat competent per conèixer de la matèria, que pels casos que tractem és el Jutjat d'instrucció de Castelló, si l'agressió és comesa en la ciutat o sinó els Jutjats d'instrucció de la demarcació comarcal que pertoque al lloc de comissió del delicte o la falta.

En la querella obligatòriament et persones com a part en el procediment (obligatòriament passaries a ser acusació particular). Vol dir que la teua responsabilitat va més enllà de simples declaracions (hauràs de presentar escrit d'acusació, respondre als recursos de la defensa i en definitiva participar activament en el procés), encara que en qualsevol moment pots abandonar el procediment i el Ministeri Fiscal, si no és un delicte perseguible a instància de part, ha de prosseguir-lo com a acusador (art. 274 LECrim).

Però sense dubte la diferència més important amb la denúncia és que tu amb la querella has de proposar al Jutjat les proves que vols que es practiquen, com també pots sol·licitar la presó provisional, la fiança de llibertat provisional i l'embargament dels béns del denunciat si són necessaris per cobrir responsabilitats civils i el jutge té l'obligació de decidir si els acorda o no.

Especial referència als casos en els que han de denunciar són persones immigrants en situació administrativa irregular o menors.

Una especial referència mereix la situació de la presentació de denúncia o querella per part d'estrangers amb situació administrativa irregular.

La sanció que aplica l'autoritat administrativa als estrangers en situació administrativa irregular a l'estat Espanyol és l'expulsió. Per això mateix la persona estrangera que no digna permís de residència pot ser detinguda per la policia per tramitar-li un expedient d'expulsió mitjançant el procediment preferent (aquesta detenció no pot superar les 72 hores). Després de la detenció, i un cop iniciat l'expedient d'expulsió la policia podrà demanar a l'autoritat judicial encarregada del cas que decreta d'internament en un Centre d'internament per a Estrangers. També podrà deixar en llibertat la persona detinguda però l'expedient d'expulsió ja s'haurà iniciat i es seguirà tramitant.

Per tant, l'únic solució per a que una persona en situació administrativa irregular que resulte agredida ho denunciés sense que se li inicie un expedient d'expulsió seria que en aquesta denúncia es preservés l'anonimat del denunciant. Com hem comentat a l'apartat de la denúncia aquesta ha d'anar signada pel denunciant que podria no ser l'immigrant ofès pel delicte, pot ser qualsevol persona que haja presenciat els fets, i per tant la identitat de l'immigrant quedaria en un primer moment salvada. Però en el moment que els cossos policials procediren a la investigació dels fets (diligències prèvies al procés) podríem trobar-nos en dos situacions: que investigaren i que no trobaren a la persona ofesa, la qual cosa determinaria amb moltíssima probabilitat que el cas es sobreseira provisionalment (vol dir que no acudiria a judici per tant no es jutjarien els fets) o que investigaren i descobriren que l'ofés és una persona immigrant en situació irregular i per tant posaren en coneixement de la situació a Estrangeria que per la seua part procediria a l'activació del procediment d'expulsió.

Amb tot dir que la situació de les persones agredides quan es troben en aquest cas és molt complicada i les col·loca en una situació d'indefensió legal total perquè per activa o per passiva les conseqüències de denunciar l'agressió sempre acaben sent negatives.

En la meua opinió ens trobem davant una ponderació de bens que contraposa per una part l'estància al territori contra el dret a la integritat personal i després del que ha suposat per a aquesta gent poder arribar ací sempre acaba perdent el dret a la integritat física.

En el cas que les persones denunciants siguen menors la única particularitat és que la denúncia o querella l'haurà de presentar els seus pares o tutors legals o bé el seu representant. El procediment no presenta més diferències. Un altre tema és si és un menor el denunciat, com tractarem després ací, la situació aleshores sí que canvia.

3. Que fer si et denuncien per agressió?

Una denúncia per agressió et pot arribar en dos moment diferents, en una detenció, o posteriorment mitjançant citació judicial. Les reaccions i possibilitats són diferents.

Si la denúncia per agressió t'arriba mitjançant detenció tens la possibilitat que et designen advocat d'ofici i per tant, si l'advocada designada és de la teua confiança, la teua defensa no et suposaria cap despesa econòmica extraordinària. En el moment de la detenció sols hauràs de prestar declaració davant el cos policial que haja efectuat la detenció i després, un cop haja decidit el jutge si inicia procediment o no, rebràs la citació per a acudir a la vista oral, al judici. Per tant el resum és que hauràs d'acudir dos cops al jutjat, un per a la declaració dels fets (prèvia a la celebració del judici, celebrada per a que el jutge decidisca si existeixen indicis racionals de delicte i cal començar el judici) i una altra per al judici oral (si el jutge ha decidit iniciar el procés, el judici oral és al que s'anomena el judici pròpiament. Es compareix al jutjat junt amb l'advocat i els testimonis i la part denunciant amb el mateix, advocat i testimonis, un cop celebrat el cas queda vist per sentència). De la teua defensa s'encarregarà l'advocat d'ofici (o aquell que tu designes) que haurà d'interposar escrit de defensa, els diferents escrit escaients en cas que es presenten complicacions i posterior recurs si la resolució judicial no ha estat justa. Així mateix en qualsevol moment pots decidir canviar d'advocat i et trobaries en l'altre cas.

Si la denúncia t'arriba en forma de citació judicial per a declarar. Hauràs de posar-te en contacte amb una advocada (designar-la com a la teua advocada, mitjançant el procediment de designació que consta al comentari 10), ella t'assistirà en el moment en que declares davant del jutge/ssa. Després de la declaració, si s'acorda iniciar el procediment rebràs nova citació per presentar-te al judici oral, així mateix la defensa escollida s'encarregarà de presentar el teu escrit de defensa i totes les actuacions necessàries.

En ambdós casos el més important és una bona comunicació amb la persona que guie la teua defensa per tal de sentir-te segur, des del meu punt de vista l'assistència d'un advocat és sempre recomanable des del primer moment del procés ja que ja en el principi definir el camí que seguirà la defensa és determinant, en la mesura del possible.

Si ets menor i resultes denunciat el procediment no es seguirà per la Llei d'Enjudiciament Criminal sinó per la Llei que Regula la Responsabilitat dels Menors (LO 5/2000). El jutjat assignat serà el Jutjat de Menors.

Les investigacions del cas i l'acusació del cas les durà a terme el Ministeri Fiscal, ell mateix proposarà la mesura a aplicar. També hauràs d'estar assistit per advocat i procurador i prestaràs declaració dels fets davant el Ministeri Fiscal, posteriorment acudiràs al judici oral.

La diferència amb el procediment abreujat o ordinari seguit per als adults a les persones menors d'edat no se'ls apliquen penes sinó mesures. Aquestes mesures estan especificades a l'article 7 de la llei. A diferència de la pràctica de l'aplicació de la pena als jutjats i tribunals ordinaris, la pràctica als jutjats de menors demostra una facilitat immensa per a aplicar aquestes mesures, amb l'excusa que son mesures educatives i sota el paraigües de la minoria d'edat, sovint les proves que presenten les defenses resulten inútils als ulls del jutjador que gairebé en la majoria dels casos opta per determinar les mesures sol·licitades pel Ministeri Fiscal.

Si la persona que resulta denunciada és una estrangera en situació administrativa irregular, a part de les conseqüències d'aquesta denúncia (com és acudir a un procediment penal imputat per algun delicte o falta) també patirà l'iniciació del corresponent expedient d'expulsió que acabarà amb el decret de la Subdelegació de Govern amb la conseqüent expulsió immediata sempre que la denúncia un siga favorable a la persona estrangera.

Si la denuncia un cop jutjada sentència a una pena de presó per a la persona estrangera, la pena es complirà en presons de l'Estat Espanyol i pel seu costat l'expedient d'expulsió anirà caminant i es guardarà per a quan s'acabe de complir la pena.

Per tant donades les nefastes conseqüències que pot tindre per als estrangers en situació administrativa irregular una denúncia per qualsevol motiu és recomanable que immediatament que tinguen coneixement de la denúncia, que serà mitjançant detenció, ja que la notificació judicial arriba si existeix el registre del domicili, designen ràpidament un advocat, també és recomanable comunicar al jutjat el domicili de residència per tal que qualsevol notificació judicial siga rebuda i no es celebre el procediment judicial del qual ha resultat denunciat en rebel·lia.

La rapidesa és necessària, en aquesta situació, perquè un cop rebuda la notificació d'acord d'expulsió la persona estrangera disposa d'un termini de 48 hores per formular al·legacions i aportar documents, segons l'article 63.1 de la LEs.

4. Quin marge de temps tens per denunciar una agressió?

El termini per denunciar una agressió és el que existeix abans que el delicte o falta patit o presenciat prescriga:

• El delicte de lesions prescriu als 3 anys després de la seua comissió.
• El delicte d'amenaces prescriu als 3 anys després de la seua comissió.
• El delicte contra els drets humans i les llibertats públiques prescriu als 3 anys de la seua comissió.
• Les faltes de lesions prescriuen als 6 mesos de la seua comissió.
• Les faltes d'amenaces prescriuen als 6 mesos des de la seua comissió.

Es dir que tens fins l'últim dia dels terminis anteriors per a cada delicte i falta per presentar denúncia. El més recomanable és presentar-la quan abans, per tal de facilitar les diligències d'investigació del cas.

5. Els testimonis de fets constitutius de delictes o falta poden presentar denúncia?

Tal com hem assenyalat a l'apartat de la denúncia, els testimonis dels fets no sols poden presentar denúncia sinó que estan obligats a fer-ho, l'article 259 LECrim estableix l'obligació de tota persona de denunciar la perpetració de qualsevol delicte.

La presentació de denúncia feta per testimonis dels fets és, a diferència del que generalment es creu, una manera molt habitual de procedir. Pensem que una trucada anònima a les autoritats policials pot donar peu a que s'inicien investigacions al respecte d'uns fets, encara que no constitueix una denúncia des del punt de vista formal, perquè l'anonimat no cap en les denúncies.

6. On és més recomanable presentar una denúncia per agressió de caire feixista?

La resposta a aquesta pregunta variarà depenent de la ciutat en la que hagen passat els fets. Així mateix, no es pot respondre de manera taxativa i segur que s'hauria d'adaptar a cada cas concret.

Encara que és molt agosarat aventurar-se a donar resposta, si que es poden donar línies de pensament per a que la persona agredida decideixca on acudir.

Per prendre aquesta decisió haurem de tenir en compte l'entitat de l'agressió, si coneixem a l'agressor (en el cas d'haver patit una agressió física) o si pel contrari calen investigacions per esbrinar l'autoria del mateix (en el cas d'un amenaça anònima). I encara que semble una tonteria si fàcilment es pot deslligar els efectes de l'agressió patida de les causes que l'han motivada, en resum haurem de tindre en compte el nivell de politització que aquesta pot implicar.

La pràctica aconsella que si l'agressió patida és greu el cos policial que més ràpidament s'encarrega de les investigacions és la policia nacional. Així mateix encara que l'agressió patida no siga greu si calen investigacions per esbrinar l'autoria també el més escaient és acudir a la policia nacional o bé a la guàrdia civil. Pel contrari si coneixem l'autor és indiferent on acudim perquè el procediment s'iniciarà ràpidament tant per part del jutjat com per part dels cossos policials.

És una responsabilitat important fer la recomanació d'acudir a fer la denúncia a les autoritats policials, no hem de deixar de banda que a les comissaries de l'Estat Espanyol es tortura, i que segons l'Informe 2004 elaborat per la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura (CPT), de les 755 denúncies presentades per agressions, tortures i maltractaments el Cos Nacional de Policia ha rebut el 42% , la Policia Municipal un 23% i la Guàrdia Civil un 5%, d'entre altres funcionaris denunciats en tot l'Estat. Si atenem a les circumstàncies de les persones agredides s'ha de destacar que el 31% pertany al moviment sindical, el 18% a altres moviments socials, un 6% son persones estrangeres i un 2% serien menors, d'entre els altres col·lectius socials agredits. I que encara que aquests maltractaments es cometen en detencions, que pot ser el cas que ens ocupa o pot no ser-ho, el fet que existisquen aquestes xifres determina una realitat latent com és el caràcter repressiu dels funcionaris policials i l'escasa simpatia que senten pels col·lectius socials mencionats.

Per tant i com a resum, el més recomanable és comentar el cas concret a qualsevol advocat de confiança per tal que t'assessore sobre el lloc de formalització de la denúncia més adient a les circumstàncies.

7. Sobre les amenaces

Tal com hem assenyalat a l'apartat de què constitueix una agressió denunciable: les amenaces constitueixen una agressió denunciable.

De manera que tota amenaça constituirà un delicte o una falta. Qüestió diferent és dirimir si la interposició de la denúncia per amenaces conduirà a un procés judicial o pel contrari serà sobreseguda provisionalment (no conduirà a un procediment penal).

Els principals problemes que presenten les amenaces en la pràctica són l'autoria i la prova de l'existència.

Respecte a l'autoria de les amenaces, quan aquestes són anònimes, la seua averiguació correspon al cos policial, bé designat a tal efecte pel jutge encarregat de jutjar el cas o bé per la presentació de la denuncia en les seues dependències, i això vol dir que d'ells depén que es determine qui ha estat l'autor o no. Si no es determina qui ha estat l'autor el cas es sobreseirà i no acabarà en judici. Ara bé, si està determinat l'autor i realment l'amenaça és susceptible de constituir delicte o falta, aquesta sí que conduirà a un procés penal que podrà ser un procediment abreujat, si parlem de delictes d'amenaces, o bé un judici ràpid si parlem de faltes d'amenaces.

Un cop iniciat el procediment penal un altre inconvenient el planteja la prova de l'existència de l'amenaça, està clar que ens haurem d'atindre a cada cas concret, però és important si s'és víctima de qualsevol amenaça assegurar-se d'esbrinar si l'ha presenciada alguna persona (i per tant podria declarar al nostre favor en judici, amb la qual cosa sols s'hauria de demanar el nom i telèfon del testimoni i facilitar-lo al jutjat per a que el cités a declarar) en cas que aquesta es perpetre de manera oral. I guardar la prova si aquesta s'ha realitzat de manera escrita mitjançant carta, nota, correu electrònic o qualsevol altre mitjà.

Els procediments penals per amenaces, bé siguen delictes, bé siguen faltes són bastant nombrosos i molts d'ells acaben amb sentències condemnatòries, de manera que no s'estigueu de denunciar-les, són també una important agressió a la llibertat i a la integritat personal.

8. Quines conseqüències té la comissió d'una agressió física després d'haver patit amenaces?

Si la mateixa persona que t'ha agredit, anteriorment t'havia amenaçat aquest fet no té cap conseqüència per a ella si l'amenaça no ha estat denunciada i condemnada mitjançant sentència ferma. Es a dir, si abans havies denunciat aquesta persona per amenaces i el jutge l'havia condemnat pel delicte, així doncs aquesta condemna anterior operarà en el sentit de la reincidència.

La persona que t'ha amenaçat serà reincident. Hi ha reincidència quan el culpable ha estat condemnat executòriament per un delicte comprés en el mateix títol del Codi Penal sempre que siga de la mateixa natura i els antecedents no estiguen cancel·lats. La reincidència seria ap