|
|
|
El secessionisme també mor a les Falles: el valencià normatiu destrona les normes blaveres |
| El món faller es va convertir durant els anys 80 i 90 en una bandera del secessionisme lingüístic. La dreta vencedora de la Batalla de València i les pressions mediàtiques de mitjans de comunicació com Las Provincias, amb María Consuelo Reina al seu capdavant, van utilitzar els monuments i les comissions per a les seues intencions polítiques. Ara, al 2010 i amb la 'pau' lingüística aconseguida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), les falles i llibrets que es regulen pel valencià de la Real Académia de Cultura Valenciana (RACV) són marginals i poques són les comissions que no seguixen la normativa oficial. Només una desena de les 380 comissions de la ciutat de València es regix per les secessionistes Normes del Puig quan abans era tot el contrari. El problema als pobles ni es planteja, doncs allí històricament és on primer es va fer normal el valencià. |
Article de L'Informatiu:
El secessionisme també mor a les Falles
El món faller es va convertir durant els anys 80 i 90 en una bandera del secessionisme lingüístic. La dreta vencedora de la Batalla de València i les pressions mediàtiques de mitjans de comunicació com Las Provincias, amb María Consuelo Reina al seu capdavant, van utilitzar els monuments i les comissions per a les seues intencions polítiques. Ara, al 2010 i amb la 'pau' lingüística aconseguida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), les falles i llibrets que es regulen pel valencià de la Real Académia de Cultura Valenciana (RACV) són marginals i poques són les comissions que no seguixen la normativa oficial.
JOSEP BELTRÍ. 17 març 2010
“Cada vegada més avança el valencià normatiu al món faller”, explica Artur Ahuir, membre de l’AVL. De la mateixa opinió és Fernando Morales, gestor del conegut web monfaller.com qui assegura que “el conflicte lingüístic està pràcticament superat”. Segons Morales, un gran coneixedor d’esta festa valenciana, “només una desena de les 380 comissions de la ciutat de València es regix per les secessionistes Normes del Puig quan abans era tot el contrari”. El problema als pobles ni es planteja, doncs allí històricament és on primer es va fer normal el valencià.
Però, malgrat esta millora, encara tres de les 12 falles de secció especial es mantenen fidels al secessionisme lingüístic. Són Malva-rosa-Pons, Antic Regne de València-Duc de Calàbria i La Mercé que opten per les normes del Puig tant als seus llibrets com als cartells de les falles. Esta anòmala situació es produix, segons explica Morales, perquè les seues juntes directives estan dirigides per “gent molt conservadora que va fer bandera i va pertànyer al món del blaverisme als 80 i 90”.
Malgrat esta situació, enguany els premis de la Generalitat a l'ús del valencià als llibrets de Falla han anat a parar a comissions que empren el valencià normatiu. La comissió El Mocador de Sagunt, Plaça Malva d'Alzira i Borrull - Dr. Peset Cervera de València han copat el primer, segon i tercer lloc respectivament. Per a Serra, “són autèntiques meravelles editorials que molta gent desconeix pel fet de vindre del món faller”. “És una llàstima que obres com estes no passen dels cercles fallers perquè realment tenen una edició acurada, texts de qualitat i col·laboracions de grans personatges de la cultura valenciana”, defensa.
I és que, tant ha reculat el secessionisme que inclús als premis de la RACV hi ha més guardons que premiats, comenta Morales. “Enguany hi ha poetes que repetixen premis, el que no denota una molt bona salut dels defensors del blaverisme”, argumenta l’autor de monfaller.com. De la mateixa manera pensa Ahuir, qui xifra en uns 10 els poetes que encara escriuen en les Normes del Puig. “Este moviment anirà apagant-se perquè no hi ha relleu generacional”, assegura.
Malgrat esta recuperació del valencià normatiu, les incorreccions són bastant habituals, segon afirma Ahuir. “Este problema es podria solucionar acudint als propis artistes fallers per a que el corregiren”, apunta, al temps que recorda que el futur es dirigix cap a la normalització total. “És millor que tothom vinga a la normalitat que pressionar ningú”, conclou. Una bona estratègia que demostra la situació d’angoixa en la qual viu el secessionisme lingüístic. I cada dia, més. |
|
|
|